Valoració de final de curs

HAS PROGRESSAT EN

• Competència d'autonomia i iniciativa personal: la creació i disseny de textos periodístics tant en treball d’equip de redacció com en  treball individual, permetrà l'adquisició de la consciència i l'aplicació d'un conjunt de valors i actituds personals interrelacionades, com responsabilitat, perseverança, autoconeixement i autoestima, creativitat, autocrítica, control emocional i la capacitat de triar i aprendre dels errors.

• Competència en la gestió de la informació i competència digital: desenvolupament d'habilitats per buscar, obtenir, processar i comunicar informació amb l'ús de la tecnologia de la informació i la comunicació com a element essencial per informar-se, aprendre i comunicar-se.

• Competència social i ciutadana: el contacte habitual amb els mitjans (impresos, audiovisuals o digitals) permet conèixer la realitat social en què vivim i prendre consciència dels drets i obligacions que intervenen en l'exercici de ciutadania en una societat plural i democràtica.

• Competència aprendre a aprendre: a través del contacte amb la realitat social i acadèmica, l'ús reflexiu de la llengua i l'ús de les TIC, l'estudiant pot desenvolupar les habilitats per continuar l'aprenentatge de manera eficaç i autònoma, d'acord amb els seus objectius i necessitats.

HAS DE MILLORAR

 • Competència en comunicació lingüística: desenvolupament de la capacitat per comprendre i produir textos diversos (notícies, reportatges, entrevistes, articles d'opinió, cròniques, comentaris, monografies acadèmiques, etc.), d'una manera coherent, adequada, ben cohesionats i correctes en valencià.

 Empar Ibáñez

ELS GÈNERES PERIODÍSTICS

Els gèneres textuals relacionats amb el periodisme es classifiquen segons la funció que desenvolupen: informativa o interpretativa (o valorativa). Així, doncs, tenim:
Els gèneres informatius : s’informa de manera objectiva. Exemples: la notícia i l’entrevista. (La crònica i el reportatge són gèneres mixtos (o híbrids ); és a dir, combinen la informació amb valoracions o interpretacions de l’autor del text.) .
Els gèneres interpretatius o d’opinió : se’n fa una valoració dels fets. Exemples: l’article d’opinió, l’editorial, la carta al director...


Els gèneres informatius
La notícia


La notícia és un text narratiu que informa d’un fet o d’un esdeveniment de l’actualitat de forma objectiva.
• Contingut de la notícia
  La notícia s’estructura a l’entorn de sis preguntes bàsiques (les 6w):
  qui? (la protagonitza), què? (ha passat), quan ? (s’ha produït), on? (ha succeït), per què? (ha passat), com? (s’ha esdevingut). Amb tot, però, no sempre es té prou informació per respondre totes aquestes qüestions.
  Aquesta és una estructura fixa, de piràmide invertida; és a dir, la informació es disposa de més a menys importància.

• Estructura de la notícia
  La notícia presenta tres parts: el titular , l’ entrada (o lead ) i el cos .
  .El titular : exposa de forma clara el contingut de la notícia.
  Pot anar acompanyat de/d’:
  .avanttítol : situa el lector en el context necessari per entendre la notícia. No hi figura sempre.
  .títol : presenta la informació fonamental.
  .subtítol : completa o aclareix la informació que conté el títol. No hi figura sempre.
• L’ entrada és el primer paràgraf, escrit en negreta o amb un cos de lletra més gran, que facilita les dades bàsiques de la notícia, ampliades al cos. Conté el qui i el què , però també hi poden figurar la resta de preguntes.
• El cos de la notícia sol presentar la resta de preguntes i desenvolupa els fets complementaris en diversos paràgrafs. Cada paràgraf conté una informació diferent. Si la notícia és molt llarga, sol contenir titolets (en negreta) amb l’objectiu de facilitar-ne la lectura i la comprensió.

• Aspectes lingüístics de la notícia
  
  
• Funció del llenguatge predominant: referencial (o informativa).
• .Ús denotatiu del lèxic.
• .Sintaxi predominant: oracions coordinades i subordinades substantives i adjectives (ordre sintàctic: subjecte+verb+complement).
• .Ús del mode indicatiu (3a persona).
• .Modalitat oracional: enunciativa.
• .La llengua de redacció: clara, precisa i correcta (varietat estàndard, és a dir, varietat comuna).

El reportatge


• El reportatge és un text expositiu d’extensió variable que explica uns fets que el periodista (un reporter) ha presenciat o ha investigat directament. Respon a dues situacions comunicatives diferents: amplia un fet d’actualitat, o desenvolupa un tema concret que desperta l’interès del lector.
• Estructura del reportatge El reportatge sol presentar:
  .un titular : presenta el tema del reportatge.
  .una entrada (no sempre): la primera part del text, que condensa el tema. L’entrada ha de ser atractiva  perquè té la finalitat d’incitar a la lectura del reportatge.
  .el cos de la informació: conté les dades dels fets narrats (causes, conseqüències, testimonis, declaracions, entrevistes...). També pot incloure diversos titolets, fotografies, gràfics, mapes... El paràgraf final sol resumir-ne la idea central.
  La crònica
  La crònica és un relat periodístic que informa sobre uns fets ocorreguts en un espai de temps concret. L’autor de la crònica narra els esdeveniments recents dels quals és testimoni i hi afegeix alguns elements d’interpretació i de valoració personals. La crònica sol ser complementària d’altres notícies sobre esdeveniments produïts de forma imprevista (per exemple: segrestos, atemptats, catàstrofes naturals...) o de forma previsible (les seccions fixes dels diaris: cròniques polítiques, esportives, culturals...).
• L’estil de la crònica és més lliure que el de la notícia. El cronista sol incloure-hi les sis preguntes bàsiques, però amb l’ordre que considera adequat, i el suport gràfic de fotografies, de gràfics... per exemplificar i detallar la informació.

• Estructura
  L’estructura de la crònica és semblant a la de la notícia:
  . titular informatiu: pot constar d’avanttítol, de títol i de subtítol, o només de títol.
  . entrada (no sempre): primer paràgraf, sovint escrit en negreta, que presenta les dades bàsiques de la crònica.
  . cos : desenvolupa la informació. També conté elements subjectius de l’autor de la crònica, i, doncs, hi figuren recursos com els adjectius valoratius, les comparacions, les metàfores... Si la crònica és llarga, sol incloure titolets.
  Tipus de cròniques:
• Segons el tema de la crònica, parlem de cròniques polítiques, culturals, esportives, socials... Segons els mitjà de comunicació, parlem de cròniques audiovisuals i de cròniques escrites.

L'entrevista

• L'entrevista és un diàleg extens i a fons que manté el periodista amb un personatge prestigiós o d'actualitat. L'objectiu és aconseguir el màxim d'informació sobre la persona o el tema en què ell està qualificat. Les entrevistes poden ser de dos tipus.
  •  L' entrevista de personalitat : té l'objectiu de revelar el món interior d'una persona rellevant; se centra en els aspectes més representatius del seu tarannà i de la seva obra o activitat professional. Va precedida de dades biogràfiques. Les preguntes poden anar barrejades amb dades i comentaris. No es transcriu el diàleg al peu de la lletra i el text pot reproduir les variants lingüístiques de l'entrevistat.
  •  L' entrevista d'opinió : se centra en les manifestacions i comentaris que una persona qualificada fa sobre una matèria determinada. L'eix de l'entrevista no és tant la personalitat de l'entrevistat com el tema. Va precedida de la presentació de l'entrevistat. El text ha de ser formal i no ha de reflectir les varietats lingüístiques.

ELS GÈNERES D'OPINIÓ

• La funció dels gèneres d'opinió és crear un parer, favorable o desfavorable, sobre un fet recent per tal d'influir positivament en la consciència de la ciutadania. Els comentaristes són testimonis directes d'aquests esdeveniments i els interpreten, els relacionen, en busquen referents i n'emeten judicis. Els periodistes no interpreten un fet informatiu de manera arbitrària; són professionals que segueixen unes normes deontològiques; però darrera d'una opinió hi ha una determinada d'interpretar el món, és a dir, una ideologia. Sempre s'ha de distingir la dada objectiva del comentari personal.

L'editorial

• L'editorial és l'article d'opinió o de fons que, sota l'òptica de la direcció del periòdic, reflecteix les grans orientacions del diari i fa palesa la seva ideologia; mai no va signat. L'estructura de l'editorial és la següent:
  •  La introducció: anuncia el tema, el relaciona i el contrasta amb els fets de l'actualitat.
  •  El desenvolupament: exposa la tesi i els arguments
  •  La cloenda: evidencia la interpretació de l'editorialista. Hi apareixen judicis, opinions i contrastos.
  Entre les diverses classes d'editorials, cal destacar-ne les següents: el didàctic (pretén instruir el lector), l'interpretatiu (presenta conclusions que no són definitives) i l'objectiu (exposa només dades comprovables).

L'article d'opinió

Els articles d'opinió exposen anàlisis, crítiques i valoracions sobre fets i temes actuals d'interès general. Hi ha articles d'opinió de col·laboradors habituals del mitjà de comunicació i altres de col·laboradors més o menys esporàdics, entesos en els fets o situacions que comenten. L'estructura d'un article és molt diversa. S'acostuma a seguir la tipologia textual expositiva o argumentativa. Els raonaments són divulgatius. El títol pot suggerir el to de l'article: humor, informació crítica, etc. Hi ha quatre tipus d'article d'opinió:
•  El comentari : és un article concís que té un espai propi en el diari o revista. El redacta un periodista habitual del mitjà i els temes són molt variats. De vegades el comentari pot aparèixer de manera simultània amb una notícia informativa sobre el mateix tema.
•  La columna : és un article que ocupa una o dues columnes impreses del mitjà informatiu. El columnista treballa habitualment al diari en el qual té reservat un espai una o dues vegades per setmana. Acostuma a ser un personatge de prestigi, que gaudeix de la confiança de la direcció i és afí a la línia editorial i a la seva ideologia. És el gènere periodístic més personal i l'estil pot ser molt variat. La tribuna lliure tracta qualsevol tema i el columnista pot fer-hi les conjectures que trobi oportunes per crear un estat d'opinió.
•  La col·laboració : és l'article d'opinió més extens. La direcció l'encomana a col·laboradors versats en alguna matèria.
•  L' acudit : és l'expressió d'una opinió en què l'especialista mira l'actualitat des d'un punt de vista crític i incisiu.

Les cartes a la direcció

Les cartes a la direcció exposen crítiques, denúncies, comentaris, felicitacions, etc., sobre fets o qüestions d'actualitat. No han de superar les vint línies i han d'anar signades. S'hi respecta el registre lingüístic i, si s'escau, s'hi fan les esmenes ortogràfiques adients.

La crítica

La crítica és una modalitat del gènere d'opinió que consisteix en una ressenya informativa i avaluadora d'una obra. L'encapçala una fitxa, que conté les dades més rellevants tant de l'obra com de l'autor o autora. El tipus de crítica que publiquen els mitjans informatius són: de literatura, arts plàstiques, música, espectacles i temes diversos (moda, gastronomia).

EXAMEN:  dia 6 de juny

Perque es important votar

Les pròximes eleccions europees es faran diumenge que ve 25 de maig. cada cinc anys els votants dels vint-i-set estats de la UE trien als 785 diputats que formen el Parlament. el parlament europeu exercix un paper actiu en la preparació d'una legislació que afecta la vida diària dels humans. el president sàrria el candidat mes votat. les funcions d'este nou president sàrria dirigir les activitats del Parlament, presidir les sessions plenàries i aprovar els pressupostos. 

 El vot és un dret amb el qual naixem tots els hòmens i dones.

 Votar ens fa responsables de les decisions que prenen, els líders locals i nacionals. 

El teu vot envia un missatge sobre els assumptes que són importants per a tu. 

El vot és part del nostre dret com a ciutadans a triar lliurement el nostre govern i de participar en la democràcia, per això és important exercir el nostre dret

"ASSASSINAT DE LA DIÙTADA ISABEL CARRASCO"

La mare de Montserrrat confessa que va matar a sang freda a Isabel Carrasco

Això no quedarà així », va arribar a dir-li en to amenaçador Montserrat Triana Martínez  de 35 anys amb la seva mare al vicepresident de la Diputació, Marcos Martínez Barazón, a les portes del seu despatx

L'odi i la «malvolença»-tal com la pròpia assassina confessa, Montserrat González, va reconèixer en la seva declaració-que mare i filla sentien cap a la presidenta de la Diputació, Isabel Carrasco, ha conclòs amb dues a la presó de Mansilla de les mules, acusades d'homicidi

Mare i filla es van plantar en la institució provincial, volent veure la diputada exigint veure-la a Mantinez Barazon, abans les negatives de no veure-dijieron q es quedarien allà hastan q parlessin amb ella, finalment van ser rebudes pel passadís de la diputacion, al veure-la a triana li van tornar la seva feina.

 «No em podeu fer això a mi», va afirmar la filla de l'assassina confessa de Carrasco.en un to clarament amenaçador, segons detallen fonts pròximes a la investigació a què ha tingut accés el mon. «Amb el que jo fet per vosaltres, pel partit i per aquesta casa ...»,
Montserrat Gonzales ha confessat que va ser ella la que va matar a sang freda a Isabel Carrasco per rancor,
per una quimera acumulada des que la presidenta de la Diputacio de lleo va despedir la seua filla en 2011.
La confessió de la Mare ha solista Estat Una colaborracion a la carroboracion i el dels policies ja tenien clar.
Que el asisenita SER gestat Semans poeta la Mare-i possiblement la filla
"Una mare i la seua filla, despedida fa més de dos anys del seu treball en la Diputació de Lleó."              "Segons la llei, i per la gravetat del delicte, podrien ser condemnades almenys a un delicte d'homicidi penat amb 20 anys de presó, a més que la jutge considera que hi ha risc de fuga, i la possibilitat de sostraure's a l'acció de la Justícia, per l'alt numere d'anys de presó que comporta el possible delicte comés. Després de declarar durant tota la passada nit, ambdós han ingressat a la presó a les 4:30 hores."

Hui, 14 de març, li he fet una entrevista a Olesu, conserge de l'institut.

P-Bon día, soc l'alumna de premsa de 3r d'ESO.
R-Bon dia.
P-¿Qué probes hi has fet per treballar de funcionaria?
R-Unes oposicions, que vaig aprobar i vaig tenir una plaça com a  funcionaria. Hi había 10.000 perdones per a 100 plaçes.
P-¿Cuales han sigut les probes mes dificiles?
R-Els meus primeres examens, a on la mitat de la gent va suspendre.
P-¿T'agrada treballar a l'institut?
R-Si, m'agrada moltísim.
P-¿Qué proposaries per a cambiar el nostre institut?
R-Moltísimes cosses, mobiliari nou per a tots i per als conserges, tecnologia nova, algun ordinador per a la consergeria i mes comunicació.
P-¿Qué pregunta t'agradaria que et hagué fet?
R-Mes que en feres una pregunta, m'agradría saber si vosaltres teniu una bona relació amb nosaltres.
P-Bo, moltes grácies per la seva atenció.
R-De res, passar un bon dia.
P-Grácies i igualment!

La pregunta que Olesu volia hi era saber si nosaltres teniem bona relació amb ells, personalment jo crec que encara que no tinc tot molta relació amb ells, el poc que lis conec tot bé.

TALLER DE PRENSA. CURSO 2013-14

Hoy empiezo mi blog y en él escribiré las noticias más destacadas del año.